Can Xifra

Mas Artigas, 17199 Cartellà (Girona)

Telèfon: 972.42.85.46

Web: www.canxifra.com

Primer de tot, cal dir que van ser molt amables de fer-nos lloc un dissabte a la nit trucant per reservar un parell d’hores abans, ni més ni menys que a 11 persones, llàstima que estiguéssim a la sala de fumadors, però no podia ser tot perfecte.

Els primers plats van ser compartits entre tots. Hi va haver plats de patès, formatges de diversos tipus i embotits, i també un parell d’amanides amb fruits secs i formatge de cabra, potser aquestes una mica petites, però pel que vindria després, suficient. Tot això va anar acompanyat de torrades amb tomàquet i vi de la casa.

El plat fort van ser els segons. La majoria vam demanar ENTRECOT (amb majúscules, perquè entrecots com aquells no es veuen cada dia) ja fos de mida petita o gran, realment molt bo. I, a més, acompanyat de patates xips casolanes i carbassó passat per la planxa. (Veure foto adjunta)

En quant a les postres, com que cap dels 11 en vam demanar, no puc fer comentaris al respecte, així que hauríem de tornar a fer les postres un dia d’aquests.

El servei va ser de notable alt (tot i que ens havien dit que anirien una mica de cul) i el preu molt correcte, entre uns 20-30 euros, depenent del què s’esculli.

L’únic “però” que jo els hi donaria és que s’ha d’anar en cotxe, està situat a uns 10 quilòmetres del centre de Girona, i la carretera no és precisament per llençar coets, i menys de nit.

Can Suru (cuina tradicional catalana)

Aquesta és la crítica d’un restaurant al qual no sabria tornar... coses de seguir al cotxe del davant amb dedicació!

Segons la targeta, es troba a Montagut, a la urbanització de la Colometa. Suposo que els que sou de la zona d’Olot us situeu. El restaurant és una masia, però no us puc parlar d’ella ja que nosaltres vam sopar a la fresca de la terrassa, un lloc on tornaria de bon grat doncs l’ambient era molt agradable i convidava a passar-hi llargues estones a les càlides nits d’estiu.
Anant al gra, de primer vam compartir amb en Xavi una Amanida Can Suru (bona combinació de sabors: enciam, escarola, pernil d’ànec, poma, panses,... ) i unes torrades amb anxoves. També vaig tastar l’embotit, boníssim: no pot ser de cap altra manera si és gironí . A destacar el pa, inclòs el de les torrades, una d’aquelles coses que tant es troben a faltar a Barcelona...
De segon, jo vaig optar per unes costelles de xai amb guarnició. És difícil que les costelles a la brasa siguin dolentes, i aquestes no ho eren. La patata a la brasa i les verduretes de guarnició, esplèndides, fins i tot la tomata tenia bona pinta... En Xavi es va demanar un entrecot, que va resultar molt gros i tendre (en dóna constància del tros que li vaig robar). L’Albert, sempre innovador, va provar l’entrecot a la llosa... molt encertat si t’agrada la carn molt poc feta, ja que així en controles tu la cocció.
Com el pla era caure rodona al llit tan bon punt arribes a casa, no em vaig atrevir amb els postres, tot i que hi havia un “volcanet de xocolata” d’allò més temptador. Potser l’Albert, la Marjorie o l’Emma ens en poden donar una opinió directe, però per la cara que feien, sembla que els seus postres estaven bé.
Potser el pitjor d’aquest restaurant sigui la lentitud amb que els cambrers atenen les teves demanades, això quan les atenen, ja que n’hi ha algunes que senzillament les obliden. De totes maneres, supleixen amb el seu bon tracte i simpatia aquest lleuger incovenient.

Preu aproximat: 25 euros (sense vi)
Ideal per a: excursionistes intrèpids que han aconseguit amb orgull fer la ruta al Bassegoda només en unes 23 hores, amb poca aigua i provisions escasses (llevats d’unes miraculoses mongetes màgiques).
No recomanat a: aquells als quals sol vèncer la son després d’un bon àpat. Els cambrers s’ho prenen amb calma per portar el compte i la temptació de l’hamaca que penja suggerentment entre dos arbres al costat de la nostra taula esdevé massa irresistible...

Mozarella arrebossada amb sobrassada

Ingredients:

- 2 boles de Mozarella fresca (millor de bufala)
- farina
- pa rallat
- ous
- orenga
- oli
- tomata fregida
- sobrassada

Preparació:

- Escórrer una mica la mozarella i tallar-ne 4 llesques per bola (es poden aprofitar les dues puntes, però queden massa corbes).
- Posar orenga a les llesques de mozarella.
- Passar les llesques per: farina - ou - pa rallat - ou - pa rallat (ha de quedar una cobertura consistent).
- Escalfar oli en una paella fonda. Fregir les llesques de mozarella arrebossada amb oli ben calent i que cobreixi. L'oli ha de ser molt calent per a què el arrebossat es dori de seguida sense que es trenqui i es comenci a fondre el formatge.
- Retirar i deixar escórrer en un paper de cuina.
- Posar una mica de tomata fregida per sobre, orenga i una mica de sobrassada. De fet, es pot posar el que es vulgui per sobre, amb la base de mozarella semblarà una mini-pizza!

Bon profit!

Occi

Ni Arzaks, ni Arguiñanos, ni Jaumes Pastallers, ni Ferrans Adrians. Nosaltres no en sabem d'això ...

Partint d'aquesta base, intentarem, de tant en tant, comentar restaurants on haguem anat, per tal que entre tots, poder elaborar una petita guia de llocs on poder disfrutar d'un bon sopar.

Així doncs comencem:

Occi
c/Mercaders 5 Girona
972.22.71.54
Preu aproximat 35€

Restaurant situat al centre de Girona prop de l'ajuntament. Espai petit, ideal per sopar en parella, o en grup reduït.

El dia escollit fou un dissabte, sense tenir res previst vam decidir anar a sopar fora, i evitant repetir els llocs un i altre cops visitats, ens vam decidir per l'Occi.

Així doncs sense reserva prèvia, i malgrat que el restaurant té un aforament bastant limitat, vam poder disposar d'una taula a l'exterior. Malgrat la situació de la taula on sopariem, just enmig del carrer Mercaders, l'ambient tranquil del carrer ens va permetre gaudir d'un sopar en un ambient relaxat.

Com a primers plats, vam poder degustar pop a la gallega, un excelent assortit de formatges i també unes exquisites tires de calamars. Molt recomanables tant les tires de calamars com els formatges, que anaven acompanyats de fruits secs i diversos tipus de pa, que feien del plat una excelent tria.

De segon, majoritàriament ens vam decidir per les carns ( Magret d'ànec, Pollastre amb mel, Filet de Vedella de Girona amb Foie) a excepció d'un Turbot amb arròs negre.

Tots ells amb bona presentació, i amb una ració que ens deixà satisfets.

En resum, l'Occi el podriem definir com un restaurant ideal per sopars relaxats en grup reduït, amb uns plats de qualitat a un preu raonable.

El quart de segle d'en Dani

Per celebrar els 25 anys d'en Dani, vàrem organitzar el "I Gran premi Bocabit amb oliva" edició Ca l'Spike. Per això tothom va dissenyar algun pinxo (en principi havien de ser dos, però alguns es van inspirar molt...). Aquí van les propostes culinàries dels nostres chefs.

Dani

- Foie dolç

- Pollastre oriental a la mostarda du Dijon


M&M (Marta & Marjorie)

- Truita de pa amb tomata


- Secallones de l'àvia


- Gamba a la soja


- Gamba arrebossada a la salsa de calçot


- Raïm amb formatge fresc

- Sopa de meló amb pernil, tribut a la mandíbula de la Marjorie (sense foto...)

Núria

- Salsitxa borratxa


Oliu


- Calamar amb bacon


- Guspires d'amanida amb cruixent de patata


- Bocabit amb oliva (fora de concurs)


- El "marron" vermell i taronja


Raquel

- Guacamole


- Xoricets


Sílvia

- Mozarella arrebossada amb sobrassada


- Sopa de meló amb pastisset de pernil


Sergio

- Salsa roqueford amb pastanaga


- Rollets de pernil amb sorpresa de nous


- "Salmonejo" amb tonyina

- Brownie (sense foto... era massa tard i estava massa bo)

Xavi

- Poti-poti de verdures


- Carbassó amb vinagreta


- Patates brabes (a la madrilenya...)


Au, a veure si us animeu a escriure les receptes!!!

El perquè del bocabit amb oliva

Tot va començar amb el bàsquet, amb els partits al migdia, amb el vermut, i amb l'Oliu estirat al sofà de casa. Així va nàixer el millor "pinxo" de la història, el Bocabit amb oliva. Segons el seu creador, el destí final del bocabit no era un altra que allotjar dins seu una oliva. Sinó fixeu-vos en aquesta forma tant curiosa que te.
I així va començar tot, amb la creació d'una delícia gastronòmica que l'Oliu va tenir la voluntat de compartir amb tots nosaltres un dia.
Gràcies, gran mestre!!!