bocabit amb oliva

Bocabit amb Oliva ( Segona edició)

2011-10-09T04:35:00.000-07:00

Després de gairebé 3 anys des de la primera edició (http://bocabitamboliva.blogspot.com/2008/08/el-quart-de-segle-den-dani.html) i després de gairebé el mateix temps sense actualitzar el blog, aquest dissabte es va celebrar el segon Bocabit amb Oliva.

La veritat es que ja en teniem ganes, i la conclusió general de tots va ser... a veure si no tardem tant temps a repetir-ho!

Disculpeu la qualitat de les fotos, no es la millor, (coses d'un intent de suicidi d'Iphone) i que faltin fotos d'alguns pintxos que no vaig recordar de fer. Però bé lamenys servirà per immortalitzar una part del menú.

Aquí les propostes del chefs:

Anxova amb cherry i formatge (Airun)

Sushi (Marjorie)

Burrito de salmó i gamba (Toro)

Steak de Pizza (Sergio)

Figa gratinada amb formatge (Dani)

Bikini de pinya (Núria)

Pebrots rellenos (Ester)

Boquerons catalans (Marta)

Homenatge a en Pingu (Oliu)

Bocabit amb Oliva (Enric)

Foccacia amb xorissets

Truita de patata (Marta)

Farcellet de crema de pèsols amb cruixent de bacon (Silvia)

Provolone de sobressada (Asensio)

Foie rebossat amb "kikos" (Hector)

I per postres PASTIS de GUINNESS (a falta de foto posarem la recepta...)

http://www.tuereselchef.net/2009/03/una-tarta-de-chocolate-diferente.html

TOT BONÍSSIM!

Bona feina a tots els chefs, i esperem repetir-ho abnas del 2014! ;-P

Albert

Can Punxa

2008-11-17T11:54:00.000-08:00

Pg. Sant Joan Bosco, 2
Girona (Pont Major)
Tel. 972 224 033

Ja tocava que una servidora fes una crítica gastronòmica, així que ho intentaré triant Can Punxa.

El restaurant és una antiga masia situada a la zona de Pont Major. De fet, potser aquest és l'únic aspecte negatiu que li vaig trobar: si la idea és després anar a fer una copa pel centre de Girona, cal agafar el cotxe per anar i per tornar.

El lloc és acollidor i el servei més que correcte. De primers vam demanar amanida de formatge de cabra, croquetes ( de les artesanes, i boníssimes pel meu gust), i esqueixada de bacallà. Tot acompanyat de torrades amb pa i tomata.

De segons es pot triar tot tipus de carns a la brasa. En el meu cas, em vaig decantar per una de les meves debilitats: el magret d'ànec filetejat a la brasa. Boníssim, només dir-vos que me'l vaig acabar tot (i els que em coneixeu ja sabeu que això no és gaire freqüent en mi...). De fet va ser el plat que més va triomfar, i com a punt positiu dir que ens els van portar tal com havíem demanat (alguns molt poc fets, altres al punt, i d'altres molt fets), cosa que no sempre s'aconsegueix per més que ho demanis...

Per beure, aigua i vi. El vi escollit va ser un Raimat negre.

De postres també hi havia força per escollir. De fet la meva opció "trampa" va ser un coulant de xocolata, però donat que el motiu d'anar al restaurant era celebrar l'aniversari de l'Eva, la sorpresa va ser un pastís de llimona d'allò més bó ( i que ells mateixos es van ocupar d'encarregar a una pastisseria).

El preu va ser d'uns 22 euros per persona.

Mimolet

2008-10-04T10:41:00.000-07:00

Pou Rodó 12
17004 Girona
Telèfon: 972.20.21.24
www.mimolet.net // mimolet@mimolet.net

Potser ja coneixeu aquest restaurant, un dels que té més renom a Girona. No sé si hi heu anat mai, de fet no és un lloc on anem molt sovint. Però val la pena, encara que sigui molt de tant en tant, o potser només una vegada.

El Mimolet és un lloc amb un ambient molt tranquil (d'acord, potser la decoració ens falla una mica, però això és perquè sempre li volem trobar pegues a tot), amb una carta basada en plats de temporada que, evidentment, canvia força sovint.

Com a bon restaurant, ens van rebre amb uns xips de Yuca amb un toc d'alguna cosa que vam creure poder identificar com a curry. Ideal mentre triàvem els plats. Abans de portar-nos el que havíem demanat, ens van oferir un petit tastet: unes croquetes de pernil ibèric, una cullereta de pa amb tomata (deconstruit) amb embotit, i un xarrup de crema de ceps. Excel·lent tot, les croquetes boníssimes, el pa amb tomata curiosíssim i el xerrup intensíssim.

De primer, una amanida tèbia de formatges catalans i una coca de recapte amb rogers. Els formatges fosos venien en farcellets cruixents de pasta d'arròs, una combinació molt interessant. I els rogers estaven boníssims, amb una salsa de contrast que li quedava molt bé. De segon, un duet de vedella que no podia ser més tendre (cara orgàsmica d'en Dani a cada mossegada) i un magret d'ànec amb peres que potser era un xic massa gruixut (però la Sílvia també s'ho va acabar tot). Tot això, regat amb un Ribera del Duero (Sentidos, germà petit de Neo -o això deia l'etiqueta). Aquest vi el buscarem!

De postres, un coulant amb albercocs i una mouse gelada de cafè. Diria que no hi ha manera millor d'acabar el sopar (perquè els postres estaven boníssims) però no va ser el final. De re-postres, ens van oferir un tallet de coca de pinyons i un bombó de carbassa. Llàstima, potser, que estàvem tant tips que costava d'entrar, però el bombó de carbassa era curiós, molt curiós (i bo!).

El preu ronda els 60 € per persona, cosa que el fa inaccessible per moltes butxaques. Però també hi ha la possibilitat d'un menú més econòmic entre setmana al migdia (cap a 20-25 €) que permet fer un tast d'alguns plats exquisits, així com un menú gastronòmic de tastets de 40€, que seria una solució intermèdia.

El Cau del Llop

2008-09-15T08:19:00.000-07:00

Sacsimort, 5
17001, Girona
Telèfon: 972.22.02.11
www.elcau.cat // caullop@gmail.com

Vam anar-hi un grup de sis persones, sense reserva prèvia, un divendres al vespre sobre les 20.30, més tard és força difícil trobar lloc.
El local és petit, un xic fosc pel meu gust i està permès fumar, cosa que pels no-fumadors és força molest.
La carta no és gaire extensa, consta d’entrants, amanides, embotits,truites, formatges i postres. Dins els entrants, alguns varien cada setmana, com el cous-cous o la pasta, però la majoria són fixes.
Vam demanar una mica de tot, un parell d’amanides, carpaccio de bou amb parmesà, cous-cous amb verdures al wok, un parell d’embotits diferents i els variats de formatges i truites, tot acompanyat amb pa amb tomata. Els plats estan plens, tenen teca, cosa que s’agraeix, vam quedar ben plens.
El preu per persona ronda els 15-20 euros, tot i que els preus de la web no són els que hi ha a la carta del local.

Can Xifra

2008-08-28T08:02:00.000-07:00

Mas Artigas, 17199 Cartellà (Girona)

Telèfon: 972.42.85.46

Web: www.canxifra.com

Primer de tot, cal dir que van ser molt amables de fer-nos lloc un dissabte a la nit trucant per reservar un parell d’hores abans, ni més ni menys que a 11 persones, llàstima que estiguéssim a la sala de fumadors, però no podia ser tot perfecte.

Els primers plats van ser compartits entre tots. Hi va haver plats de patès, formatges de diversos tipus i embotits, i també un parell d’amanides amb fruits secs i formatge de cabra, potser aquestes una mica petites, però pel que vindria després, suficient. Tot això va anar acompanyat de torrades amb tomàquet i vi de la casa.

El plat fort van ser els segons. La majoria vam demanar ENTRECOT (amb majúscules, perquè entrecots com aquells no es veuen cada dia) ja fos de mida petita o gran, realment molt bo. I, a més, acompanyat de patates xips casolanes i carbassó passat per la planxa. (Veure foto adjunta)

En quant a les postres, com que cap dels 11 en vam demanar, no puc fer comentaris al respecte, així que hauríem de tornar a fer les postres un dia d’aquests.

El servei va ser de notable alt (tot i que ens havien dit que anirien una mica de cul) i el preu molt correcte, entre uns 20-30 euros, depenent del què s’esculli.

L’únic “però” que jo els hi donaria és que s’ha d’anar en cotxe, està situat a uns 10 quilòmetres del centre de Girona, i la carretera no és precisament per llençar coets, i menys de nit.

Can Suru (cuina tradicional catalana)

2008-08-12T07:57:00.000-07:00

Aquesta és la crítica d’un restaurant al qual no sabria tornar... coses de seguir al cotxe del davant amb dedicació!

Segons la targeta, es troba a Montagut, a la urbanització de la Colometa. Suposo que els que sou de la zona d’Olot us situeu. El restaurant és una masia, però no us puc parlar d’ella ja que nosaltres vam sopar a la fresca de la terrassa, un lloc on tornaria de bon grat doncs l’ambient era molt agradable i convidava a passar-hi llargues estones a les càlides nits d’estiu.
Anant al gra, de primer vam compartir amb en Xavi una Amanida Can Suru (bona combinació de sabors: enciam, escarola, pernil d’ànec, poma, panses,... ) i unes torrades amb anxoves. També vaig tastar l’embotit, boníssim: no pot ser de cap altra manera si és gironí . A destacar el pa, inclòs el de les torrades, una d’aquelles coses que tant es troben a faltar a Barcelona...
De segon, jo vaig optar per unes costelles de xai amb guarnició. És difícil que les costelles a la brasa siguin dolentes, i aquestes no ho eren. La patata a la brasa i les verduretes de guarnició, esplèndides, fins i tot la tomata tenia bona pinta... En Xavi es va demanar un entrecot, que va resultar molt gros i tendre (en dóna constància del tros que li vaig robar). L’Albert, sempre innovador, va provar l’entrecot a la llosa... molt encertat si t’agrada la carn molt poc feta, ja que així en controles tu la cocció.
Com el pla era caure rodona al llit tan bon punt arribes a casa, no em vaig atrevir amb els postres, tot i que hi havia un “volcanet de xocolata” d’allò més temptador. Potser l’Albert, la Marjorie o l’Emma ens en poden donar una opinió directe, però per la cara que feien, sembla que els seus postres estaven bé.
Potser el pitjor d’aquest restaurant sigui la lentitud amb que els cambrers atenen les teves demanades, això quan les atenen, ja que n’hi ha algunes que senzillament les obliden. De totes maneres, supleixen amb el seu bon tracte i simpatia aquest lleuger incovenient.

Preu aproximat: 25 euros (sense vi)
Ideal per a: excursionistes intrèpids que han aconseguit amb orgull fer la ruta al Bassegoda només en unes 23 hores, amb poca aigua i provisions escasses (llevats d’unes miraculoses mongetes màgiques).
No recomanat a: aquells als quals sol vèncer la son després d’un bon àpat. Els cambrers s’ho prenen amb calma per portar el compte i la temptació de l’hamaca que penja suggerentment entre dos arbres al costat de la nostra taula esdevé massa irresistible...

Mozarella arrebossada amb sobrassada

2008-08-08T02:07:00.000-07:00

Ingredients:

- 2 boles de Mozarella fresca (millor de bufala)
- farina
- pa rallat
- ous
- orenga
- oli
- tomata fregida
- sobrassada

Preparació:

- Escórrer una mica la mozarella i tallar-ne 4 llesques per bola (es poden aprofitar les dues puntes, però queden massa corbes).
- Posar orenga a les llesques de mozarella.
- Passar les llesques per: farina - ou - pa rallat - ou - pa rallat (ha de quedar una cobertura consistent).
- Escalfar oli en una paella fonda. Fregir les llesques de mozarella arrebossada amb oli ben calent i que cobreixi. L'oli ha de ser molt calent per a què el arrebossat es dori de seguida sense que es trenqui i es comenci a fondre el formatge.
- Retirar i deixar escórrer en un paper de cuina.
- Posar una mica de tomata fregida per sobre, orenga i una mica de sobrassada. De fet, es pot posar el que es vulgui per sobre, amb la base de mozarella semblarà una mini-pizza!

Bon profit!

Occi

2008-08-04T14:28:00.000-07:00

Ni Arzaks, ni Arguiñanos, ni Jaumes Pastallers, ni Ferrans Adrians. Nosaltres no en sabem d'això ...

Partint d'aquesta base, intentarem, de tant en tant, comentar restaurants on haguem anat, per tal que entre tots, poder elaborar una petita guia de llocs on poder disfrutar d'un bon sopar.

Així doncs comencem:

Occi
c/Mercaders 5 Girona
972.22.71.54
Preu aproximat 35€

Restaurant situat al centre de Girona prop de l'ajuntament. Espai petit, ideal per sopar en parella, o en grup reduït.

El dia escollit fou un dissabte, sense tenir res previst vam decidir anar a sopar fora, i evitant repetir els llocs un i altre cops visitats, ens vam decidir per l'Occi.

Així doncs sense reserva prèvia, i malgrat que el restaurant té un aforament bastant limitat, vam poder disposar d'una taula a l'exterior. Malgrat la situació de la taula on sopariem, just enmig del carrer Mercaders, l'ambient tranquil del carrer ens va permetre gaudir d'un sopar en un ambient relaxat.

Com a primers plats, vam poder degustar pop a la gallega, un excelent assortit de formatges i també unes exquisites tires de calamars. Molt recomanables tant les tires de calamars com els formatges, que anaven acompanyats de fruits secs i diversos tipus de pa, que feien del plat una excelent tria.

De segon, majoritàriament ens vam decidir per les carns ( Magret d'ànec, Pollastre amb mel, Filet de Vedella de Girona amb Foie) a excepció d'un Turbot amb arròs negre.

Tots ells amb bona presentació, i amb una ració que ens deixà satisfets.

En resum, l'Occi el podriem definir com un restaurant ideal per sopars relaxats en grup reduït, amb uns plats de qualitat a un preu raonable.

El quart de segle d'en Dani

2008-08-02T09:15:00.000-07:00

Per celebrar els 25 anys d'en Dani, vàrem organitzar el "I Gran premi Bocabit amb oliva" edició Ca l'Spike. Per això tothom va dissenyar algun pinxo (en principi havien de ser dos, però alguns es van inspirar molt...). Aquí van les propostes culinàries dels nostres chefs.

Dani

- Foie dolç

- Pollastre oriental a la mostarda du Dijon

M&M (Marta & Marjorie)

- Truita de pa amb tomata

- Secallones de l'àvia

- Gamba a la soja

- Gamba arrebossada a la salsa de calçot

- Raïm amb formatge fresc

- Sopa de meló amb pernil, tribut a la mandíbula de la Marjorie (sense foto...)

Núria

- Salsitxa borratxa

Oliu

- Calamar amb bacon

- Guspires d'amanida amb cruixent de patata

- Bocabit amb oliva (fora de concurs)

- El "marron" vermell i taronja

Raquel

- Guacamole

- Xoricets

Sílvia

- Mozarella arrebossada amb sobrassada

- Sopa de meló amb pastisset de pernil

Sergio

- Salsa roqueford amb pastanaga

- Rollets de pernil amb sorpresa de nous

- "Salmonejo" amb tonyina

- Brownie (sense foto... era massa tard i estava massa bo)

Xavi

- Poti-poti de verdures

- Carbassó amb vinagreta

- Patates brabes (a la madrilenya...)

Au, a veure si us animeu a escriure les receptes!!!

El perquè del bocabit amb oliva

2008-08-02T02:28:00.001-07:00

Tot va començar amb el bàsquet, amb els partits al migdia, amb el vermut, i amb l'Oliu estirat al sofà de casa. Així va nàixer el millor "pinxo" de la història, el Bocabit amb oliva. Segons el seu creador, el destí final del bocabit no era un altra que allotjar dins seu una oliva. Sinó fixeu-vos en aquesta forma tant curiosa que te.
I així va començar tot, amb la creació d'una delícia gastronòmica que l'Oliu va tenir la voluntat de compartir amb tots nosaltres un dia.
Gràcies, gran mestre!!!